El nostre col·laborador, Voro Giménez, ens envia aquest text per fer-nos reflexionar amb un toc d’humor.
Feia un fred que pela; però això no impedia que Pepe s’acostés a ca Tari a fer-se una cerveseta amb els amics, com tots els divendres, i al mateix temps criticar.
-Bones Tari, posa’m una cerveseta mentre espere la resta de gent.
-Tranquil Pepe, no hauràs d’esperar-te molt, ja tens als companys entrant per la porta.
Carles i Brafà feien acte de presència al local i, Tari, com a bon propietari, ja tenia les cerveses per als tres damunt la barra.
-Ieeeeeee Pepe estaràs content de les notícies de hui?
-Doncs la veritat és que sí, Brafà; la millor alegria que em podia donar la ràdio aquest matí era eixa, sentir que el nostre benvolgut President, perquè és i serà sempre el nostre Presidente, el senyor Camps, ha sigut absolt.
-No podia ser que una persona amb tan bona presència i tan religiós fora capaç de fer les barbaritats que els rojos comunistes han dit d’ell. Així com tenim Canal 9 per contar-nos les veritats, no, Pepe?
– Sí, Carles. Ausades que conten mentides estos esquerrans, ja veus! Que si li donaven diners, regals baix mà i vestits i no sé quina història més! Tot mentides! Brindem perquè la veritat ja ha eixit al carrer.
Pepe, Carles i Brafà brindaren amb entusiasme acompanyats com sempre de Tari.
-“Sabeu de què m’he assabentat?”, comenta Tari.
Tots tres és quedaren amb la cervesa amb la mà esperant una resposta.
-Que el llogat que tenia Isidre a la ferreteria, ha estat enganyant-lo i l’ha tirat al carrer.
– No fotes!
– Quedava amb els proveïdors per comprar uns productes, però, sols si li donaven comissió. Així, baix mà, adquiria diners o regals per a ell, o per a la dona. Té la cara folrada de baqueta. Mentres, el pobre Isidre pagant-ho tot i l’altre omplint-se la butxaca.
-No, si jo ja ho veia vindre quan passava per davant de casa… eixa cara de lladre, l’anar anant… Un trapatoles!
-Com es pot tindre la cara tan dura, amb la confiança que havia posat Isidre amb ell? A la presó immediatament! Serà possible?
-Tens raó, Brafà, eixa gent no és mereix ni l’aigua que és beuen.
En un racó del bar un iaio que els ha escoltat, es mira les mans, i es diu:
“Des de quan una i una no són dos?”