JOAN BALDOVÍ, ALCALDE DE SUECA
Ara fa cinc anys que Sueca es va omplir de gom a gom de gent de tots els colors per oposar-se a un transvasament que semblava inevitable. La força entusiasta de les dos Riberes defensant el nostre riu d’una agressió que el condemnava a una mort inevitable, va fer variar la decisió de prendre l’aigua des de dalt, privant-nos de la millor aigua, a fer que el conducte es fera aigües avall, a l’assut de la Marquesa a Cullera, amb el compromís de transvasar al Vinalopó només aigües sobrants i únicament per a usos agrícoles i recàrrega dels aqüífers sobreexposats. El Ministeri va entendre la força de les nostres raons i va rectificar encertadament, tot prenent una decisió que encara que no era la millor per als interessos de les Riberes, sí que era una solució que podíem acceptar. Des d’eixe dia ençà els especuladors que havien somiat grans negocis a 150 quilòmetres d’ací, a costa de l’aigua del Xúquer no han parat per tal de canviar una decisió que torpedejava la seua ànsia insaciable de fer diners amb l’aigua del nostre riu. I sembla que amb la seua insistència amb obert una escletxa en aquella decisió que volia ser salomònica: s’ha obert la possibilitat que l’aigua que es transvase puga ser utilitzada com aigua de boca. És a dir, que es trenca el consens de fa cinc anys i s’obri de bell nou la batalla per defensar el dret legítim de la gent de les Riberes a beure i a regar amb aigua del riu que passa a vora de ca nostra.
Perquè hi ha coses que no s’entenen. Com és possible que ací, als pobles riberers, estem bevent aigua de pou amb nitrats i l’aigua del Xúquer se`n vaja a abastir ciutats tan llunyanes com Albacete, València o Sagunt. I ara, a més, també volen que l’aigua del nostre riu done a beure al Vinalopó o fins i tot algun poble turístic de la Marina.
Què passarà amb els nostres regadius un any de sequera si es consoliden nous usos urbans penjats del nostre exhaust riu?
Què passarà en un futur si els nostres pobles volen créixer i no poden perquè no hi ha més aigua?
Què passarà si estan enviant l’aigua que passa a la nostra vora, a més de cent quilòmetres al sud per a seguir alimentant models urbanístics totalment insostenibles?
La resposta és clara, que no hi haurà aigua ni per als nostres regadius ni per al nostre creixement.
Hem de tindre clar que el Xúquer no és el Mississipi. Que ja no dona més de sí i que hem d’alçar la veu i dir clarament: prou!
Per això és important que el dissabte 29 a les 6’30 la plaça de Sueca estiga plena de gent de tots els pobles de la Ribera Alta i de la Baixa. Plena de gent que, per damunt de colors polítics, defense el futur dels nostres fills i néts, el futur de les pròximes generacions de riberencs. No és moment de quedar-se quiet, no és moment d’indecisions. És l’hora que la veu de les Riberes s’escolte ben fort a Madrid, a València i a Alacant. És l’hora de decidir el nostre futur, el futur del riu que ens ha donat a menjar al llarg de la història, que ha sigut el motor de la nostra economia. És l’hora d’aplegar-se a Sueca i dir ben fort, tots junts: pel Xúquer, pel nostre futur! T’esperem.