Dilluns que ve, 15 de juny, farà exactament un any que es repetia una tradició única als ajuntaments dels País Valencià (i ens atreviríem a dir que en tota Espanya): la persona que accedia a l’alcaldia del nostre Ajuntament no era la que ho havia sigut els darrers quatre anys.
Açò ha passat a Sueca legislatura rere legislatura. Cap ha sigut capaç de revalidar el càrrec i ser durant més de quatre anys alcalde o alcaldessa. Tan singular és el nostre poble.
Etimològicament la paraula legítim vol dir “d’acord amb les lleis”. I és indubtable que totes lespersones que han sigut la màxima autoritat del poble han sigut triades legítimament, perquè han acomplit amb la llei d’obtenir la majoria absoluta dels vots del plenari, o haver encapçalat la
llista més votada, en el cas de que cap candidatura arribara als 11 vots que fan eixa majoria.
I a Sueca, tots els partits han pactat amb tots els partits. Hi ha hagut governs amb alcalde d’esquerres i suport de partits de centre-dreta, i ara tenim un alcalde del PSOE que ha format govern amb el PP i C’s. La mateixa nit electoral, en no revalidar la majoria absoluta el pacte Compromís-GISPM, començaren a córrer pel nostre poble rumors sobre una majoria que
deixava fora del govern al partit més votat, que mantenia 8 escons en el plenari. Però la pèrdua d’un regidor del GISPM impedia repetir el pacte.
Des de Compromís podem assegurar que amb qui primer ens posàrem en contacte per a intentar fer un govern de progrés, fou amb el PSOE. Va ser una primera reunió de tempteig que no acabà en res, perquè el partit socialista sembla que ja havia lligat els vots necessaris per a fer alcalde Dímas Vázquez. Per tant, realment no hi hagué negociació amb la segona força més votada, i fou impossible fer un govern del Botànic a Sueca.
Després de 12 anys en el govern, Compromís abandonava el poder municipal. En dos d’eixes tres legislatures, havia tingut l’alcadia: de 2007 a 2011 amb Joan Baldoví. I de 2015 a 2019 amb Raquel Tamarit. Durant la legislatura 2011-2015 governà Sueca un pacte GISPM-Compromís-PSOE. Com també formà part del govern en l’alcaldia de Joan Baldoví el PSOE.

Només els problemes personals impediren que en 2015 continuara el partit socialista tenint competències.
Dotze anys de govern nacionalista han donat per a molt: s’ha estabilitzat el pressupost municipal, s’ha deixat en mínims històrics el deute i començaren a fer-se projectes més ambiciosos. La frenada espectacular que suposà la llei del PP de racionalització i sostenibilitat de les Administracions Locals (fent pagar a justos per pecadors de la mala administració d’alguns ajuntaments), que reblava el clau de la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola (que posava als bancs per davant de les persones), impediren que estos anys foren millors. I malgrat totes els dificultats, a poc a poc anàvem canviant la nostra ciutat i adaptant-la a les necessitats de la nostra ciutadania.
Este canvi de govern ha suposat que molts projectes en marxa s’hagen acabat en esta legislatura, o hagen arrancat ara. Són, per exemple, les noves Escoles Carrasquer, el Centre Integral per a persones amb Diversitat Funcional, l’escorxador municipal, el Molí del Pasiego, o l’augment espectacular de les partides d’atenció social. En algunes d’estes realitats també té una part de mèrit el PSOE, qui formà part del govern municipal des del 2003 i fins al 2015. I negar-ho seria faltar a la veritat.
Per això no entenem l’actitud de l’actual equip de govern, que només recorda a Compromís quan alguna cosa no funciona. Però a l’hora de penjar-se la medalleta, obvien la participació imprescindible de la formació valencianista perquè foren una realitat molts del projectes que estan ara en marxa.

Reconéixer el mèrit i el treball de les persones que han format part de l’administració pública hauria de ser una mostra de lleialtat institucional. Però no semblem estos els millors temps per a l’agraïment. 

I si oblidem la història, estarem condemnats a repetir-la.

Grup Municipal de Compromís per Sueca